Un dia menys (24/05/13): mira qui parla

L’exsecretari de Comunicació del govern espanyol en l’època de José María Aznar, Miguel Ángel Rodríguez ha fet un seguit de piulades a tuiter on carrega a tort i a dret contra Catalunya i els catalans. El mateix personatge que va ser detingut per gairebé trencar l’alcoholímetre de la policia després d’haver provocat un accident, sobre el qual plana el dubte que podria haver rebut el favor de la comunitat de Madrid en certes contractacions que afecten la seva empresa, ens dóna lliçons, quan el que hauria de fer és callar. Diu que som “gentecilla catalanista i una secta”, diu d’Artur Mas que és un “il·luminat”, que Jordi Pujol és “un vell” i que els convergents són “els més fatxes d’Espanya”. I ho rebla amb un “Catalunya no té dret ni a ser una autonomia”.

El que durant una època era conegut per MAR (acrònim del seu nom i cognom, res a veure amb connotacions marineres) és un més d’aquests personatges ultranacionalistes espanyols que es creuen amb dret a dir qualsevol cosa, que no respecten el dret a la diferència i que no tindrien cap mena de dubte a enviar-nos l’exèrcit el dia que proclamem la independència. Són gent amb la qual no hi ha possibilitat d’entesa. Ultranacionalistes espanyols incapaços de raonar. Són els primers a parlar de democràcia i Constitució però no tenen cap respecte pels que pensen diferent d’ells. Que sàpiguen que no seran un fre a les aspiracions del poble català, molt més fort que tots ells.

 

Un dia menys (31/10/12): Mentre ells únicament diuen que no, nosaltres presentem estudis

El conflicte entre Espanya i Catalunya està demostrant que, per la banda de la societat civil catalana, hi ha interès en saber i en conèixer quins factors ens beneficiarien quan comenci el procés d’independència del Regne d’Espanya. Una prova, entre molts d’altres, són els estudis que fem des del CCN i que fem arribar al màxim de gent.

Però pel cantó unionista, el que en teoria hauria d’argumentar-nos les raons i els per què beneficiosos pels quals Catalunya mai no hauria d’abandonar Espanya, i per contra, només ens trobem amb el discurs del no i  de la por, o reduir-lo a una rabieta que s’acabarà amb més diners enviats des de Madrid.

La societat civil catalana s’ha mogut i vol saber, vol conèixer, vol argumentar i vol opinar en llibertat.  Els temps de la por, de la obediència cega i de la no-informació han passat a la història antiga.

 

 

Un dia menys (30/10/12): Santpedor serà la nova seu de la Festa de la Independència

La població de Santpedor (Bages) serà la nova seu de la Festa de la Independència, que va començar a la vila de Sant Martí de Tous (Anoia). La idea és celebrar el dia 11 de cada mes un sopar amb festa popular a un dels municipis que s’hagi declarat territori català lliure.

Sant Martí de Tous n’ha estat el primer municipi català que celebrarà un sopar popular per la independència i va fer-se el 11 d’octubre, just un mes després de la multitudinària manifestació de la Diada de Catalunya a Barcelona.

 

Un dia menys (26/10/12): El Financial Times veu legítim que els catalans votin si volen ser independents

La internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya genera notícies com la que recollim avui: El rotatiu britànic Financial Times, que mesos enrere es mostrava desconfiat cap a les peticions catalanes, és ara un dels que més bé ha entès la situació. És per això que en el seu darrer reportatge reconeixen que és legítim que els catalans votin sobre el seu futur…

El camí cap a la independència no és fàcil. Però necessitem que tot el món conegui la nostra lluita i que la consideri justa i democràtica. D’aquesta manera podrem sobrepassar un Estat espanyol que cada dia augmenta el nivell de les amenaces legals…

Un dia menys (24/10/12): La pressió espanyola contra una eurodiputada socialista catalana…

L’eurodiputada catalana del PSC-PSOE, Maria Badia, n’ha estat una de les signatàries de la carta de la qual en parlàvem en el post d’ahir. I avui, degut a les pressions espanyoles especialment les del seu propi partit, Maria Badia ha presentat la dimissió com a secretària general del grup socialista espanyol al Parlament d’Europa.

D’aquest fet ens quedem amb la lliçó ben apresa: Espanya no acceptarà mai que cap català els recrimini res. Mentre siguem súbdits espanyols, els catalans no podem aixecar la veu. Ni tan sols per dir que no es pot amenaçar militarment a cap poble europeu que vol decidir lliurament i democràticament el seu futur… Una lliçó que Maria Badia ha après en la seva pròpia persona per militar en un partit que té  obediència espanyola…

Un dia menys (23/10/12): Un eurodiputat critica el militarisme espanyolista de Vidal Quadras

La internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya no s’atura i, més enllà, comença a mostrar els primers indicis que a Europa no veuen amb bons ulls les amenaces militaristes exposades per polítics i militars espanyols.

Prova d’això és que un polític unionista, i nascut a Catalunya, Alejo Vidal-Quadras, ha estat esbroncat per un eurodiputat d’Holanda: el motiu? haver expressat Vidal-Quadras la necessitat d’una intervenció militar contra Catalunya…

La vergonya, però, és per l’Estat espanyol: s’autoqualifica de democràtic però és incapaç de desautoritzar públicament un polític com Vidal-Quadras que, en ple segle XXI, parla d’armes i d’atacar la voluntat popular, pacífica, lliure i democràtic d’un poble com el català…

 

 

Un dia menys (22/10/12): Eurodiputats catalans recorden a Espanya que l’ús de la força la deixaria fora de la UE…

Els eurodiputats catalans – menys un d’Unió Democràtica de Catalunya i un altre del PSC- han exposat davant la Unió Europea algunes de les manifestacions fetes per part d’espanyols que han reclamat l’ús de la força militar en cas que la societat catalana iniciés la seva separació d’Espanya tot i que sigui de manera democràtica, lliure i pacífica.

És per això que ens n’alegrem pels eurodiputats catalans que han tingut aquesta iniciativa. És bo perquè continua la internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya, i finalment, també és bo perquè és ara que els catalans anem un pas endavant i ja no ens amaguem davant de les institucions internacionals.

Un dia menys (18/10/12): Reunió entre el CCN i ERC per parlar de la Catalunya independent…

Avui, el vicepresident de CCN, Albert Pont, ha estat a la seu nacional d’ERC per exposar els arguments que, des de la nostra organització, fa més d’un any que escampem per tot el territori català i a tothom que vol escoltar-nos: la independència de Catalunya és beneficiosa tant per la societat, com pels individus.

Avui, per tant, hem treballat perquè els estudis i els arguments del CCN fossin coneguts per la direcció d’ERC. I continuarem treballant amb totes les formacions polítiques, totes les institucions i totes les organitzacions que tinguin el mateix objectiu que el nostre: assolir un Estat propi, lliure i sobirà, per Catalunya i pels catalans.

Un dia menys (17/10/12): La reunió amb els Cònsols estrangers, un pas més per internacionalitzar Catalunya

Avui, el MH President de la Generalitat, Artur Mas, ha mantingut una reunió amb el conjunt dels cònsols dels Estats estrangers que tenen acreditació diplomàtica a Barcelona.   A la reunió, Artur Mas ha exposat quins passos està fent la societat i el govern de Catalunya per anar més enllà de l’actual situació subordinada al Regne d’Espanya.

Independentment de la valoració finals dels cònsols, els quals enviaran els reglamentaris  informes als seus superiors, és a dir, els ambaixadors presents a Madrid, el més important d’aquesta reunió és que Catalunya continua ben present a les agendes internacionals.

I això és fonamental per quan donem, finalment, el pas de convocar el referèndum per guanyar-lo i per obtenir el reconeixement internacional de la comunitat d’Estats.

Un dia menys (16/10/12): El món cada vegada parla més del conflicte entre Catalunya i Espanya…

Tan sols fa uns mesos, defensàvem des d’aquestes pàgines la necessitat d’internacionalitzar el cas de Catalunya. Avui dia, aquella reflexió sembla gairebé prehistòrica. Avui dia, Catalunya és a l’agenda tant d’Europa com de les principals potències internacionals.

Prova d’això són quatre els  mitjans de comunicació que han parlat de Catalunya i del seu conflicte amb Espanya: l’agència Bloomberg, que demana a Espanya que els catalans votin lliurament el seu futur; el Financial Times, que també va per aquesta línia, i finalment France TV que argumenta que Catalunya té més possibilitats de ser independent, abans fins i tot que Escòcia i Flandes. I finalment, el rotatiu francès Le Figaro que parla del futur referèndum d’independència català…