Un dia menys (31/07/2014): L’ONU els renya

El grup de treball sobre les desaparicions forçades o involuntàries de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha donat un ultimàtum a l’Estat espanyol perquè en un termini de 90 dies doni explicacions sobre quines mesures pensa prendre per assistir a les víctimes del franquisme.  En un informe, demana a Espanya que assumeixi la seva responsabilitat i “col·labori” amb els familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil per saber què va passar i recuperar les seves restes.

“És urgent que l’Estat fixi com una prioritat la cerca de la veritat i en particular sobre la localització de les persones desaparegudes”, s’afirma en el document, que conté unes 40 recomanacions i que posa el dit a la nafra en un dels grans dèficits democràtics de l’Estat espanyol, la recuperació de la memòria històrica.

“El Valle de los Caídos em va resultar dantesc. No havia vist mai res igual”, assegurava fa uns dies en una entrevista a El País el secretari de drets humans de l’Argentina, Juan Martín Fresneda, que denuncia que Espanya està incomplint tractats internacionals que ha signat. “Un mausoleu al dictador”, afirmava Fresneda,  impensable en una democràcia avançada.

Un dia menys (30/07/2014): Cremant etapes

Mas i Rajoy s’han trobat a la Moncloa i, com era d’esperar, no hi ha hagut grans novetats. Ha quedat clar que la tercera via no existeix ni se l’espera i que mentre Catalunya proposa, Madrid només nega. Rajoy, per enèsim cop,  s’ha aferrat a que “la consulta és il·legal i no es farà” per expressar la seva nul·la voluntat política.  “Els catalans ens hem passat la vida proposant terceres vies i estem on estem”, ha reblat Mas.

El president de la Generalitat, tot i mantenir oberta la porta al diàleg, s’ha mantingut ferm en la determinació a convocar la consulta del 9-N, però sent conscient que el govern espanyol, excepte sorpresa majúscula, portarà la llei de consultes al Tribunal Constitucional.  Un fet que, si s’acaba produint, provocarà que s’entri “en una altra fase, que podria ser l’última del procés”.

Arribem al moment decisiu, en una tardor intensa i absolutament determinant per al futur de Catalunya.  Un futur que ha de passar indefectiblement per les urnes. Votar mai no ha de fer por ni pot ser “il·legal”.

Un dia menys (29/07/2014): El llibre blanc, enllestit

Catalunya ja disposa del seu llibre blanc de la independència, que es presentarà al setembre i que reunirà els 18 informes que ha elaborat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). L’organisme ha enllestit la feina aquesta setmana entregant els vuit darrers treballs, on s’ha analitzat, per exemple, la viabilitat fiscal i financera de la Catalunya independent, la seguretat interna i internacional de Catalunya, les relacions comercials amb Espanya, el poder judicial  o la seguretat social catalana.

Han estat mesos d’intensa activitat que s’han traduït  en un total de 1360 pàgines. Un munt de documentació que, especialment des del punt de vista econòmic, ha corroborat fil per randa els informes que des de fa anys ve realitzant el servei d’estudis del Cercle Català de Negocis, avalant la viabilitat d’una Catalunya independent.

Enfront de l’amenaça o la por, Catalunya ha guanyat la batalla de les idees, fent un gran esforç explicar el procés als ciutadans,  contemplant pros i contres i aportant elements d’anàlisi.  Com apuntava el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, aquest és un procés “perfectament possible i tècnicament viable”.  Enllestim, doncs, la feina!

Un dia menys (28/07/2014): Barrejar naps amb cols

“L’independentisme, la crisi, la pobresa, l’atur i la violència de gènere” són paraules que, segons Pedro Sánchez, nou secretari general del PSOE, “indignen” i cal “desterrar”. El relleu de Rubalcaba s’ha estrenat amb una relliscada monumental que deixa en evidència el missatge teòricament regenerador que alguns esperaven del canvi de lideratge al socialisme espanyol. Envers Catalunya, als partits espanyols hi ha sintonia.

És indecent equiparar una opció política absolutament legítima com és l’independentisme, que a més està mostrant un tarannà absolutament pacífic i democràtic, amb una xacra com la violència masclista. Una comparació barroera que demostra pobresa d’arguments i, alhora, una preocupant manca de cultura democràtica.

Les idees i els projectes polítics es poden rebatre, però sempre amb arguments i amb un debat raonat. No amb desqualificacions i comparacions desafortunades, que desautoritzen absolutament a qui les fa i empobreixen el debat. Pedro Sánchez, a la primera, ja ha quedat retratat.

 

Un dia menys (25/07/2014): Creix l’atenció internacional

La BBC ha publicat aquesta setmana un reportatge sobre la influencia d’Escòcia en els moviments europeus, i del primer que parla és del procés català. En la informació s’explica l’augment de l’independentisme en els darrers anys i la posició enrocada de Mariano Rajoy.  La imminent trobada entre el president espanyol i Artur Mas està fent créixer encara més l’atenció dels mitjans internacionals, que ja estan començant a aterrar a Barcelona. Una presència que augmentarà encara més a la tardor.

El ministre Margallo i tota la maquinària de l’Estat no se n’han sortit a l’hora d’impedir la internacionalització del procés català. Catalunya és a l’agenda, i en un lloc preeminent.  Fa pocs dies, per exemple, Bloomberg també en parlava, assenyalant el deute espanyol com una raó de pes per forçar el 9-N. Un tema, el del repartiment del deute, que també ha tractat un informe de la consultora nord-americana IHS.

Des de mitjans internacionals s’està començant a pressionar Rajoy, que necessita desactivar aquesta imatge d’intransigent de portes enfora. La reunió amb Mas serà un gest que intentarà rendibilitzar en aquest sentit, però no cal esperar-ne gaire res. Serà després de l’estiu quan arribaran uns mesos absolutament decisius on no podem permetre’ns cap relliscada.

Un dia menys (24/07/2014): Escanyats

L’ofec econòmic que estan patint la Generalitat i els ajuntaments per part de l’Estat espanyol no passa desapercebut per a les institucions europees. Segons publica El Punt Avui, un informe de la Comissió Europea confirma que el govern espanyol és el país de la UE que més ha retallat en les transferències als governs autonòmics i locals.

L’informe, titulat “Inversions pel creixement i el treball. Promoure el desenvolupament i la bona governança de les regions i ciutats de la UE”, xifra en un 96% la caiguda neta entre el 2009 i el 2013. Cap altre estat europeu ha tancat tant l’aixeta, confirmant l’evidència que a Espanya el govern central ha decidit carregar el pes de la crisi i de les retallades sobre les comunitats autònomes i els governs locals, que són al capdavall els que presten bona part dels serveis bàsics.

En d’altres països, com a Alemanya, s’ha seguit un camí invers, augmentant les transferències als länder i als ajuntament perquè les administracions que presten aquests serveis no haguessin de retallar. Com sempre, “Spain is different”. Un país amb un govern que en un estudi oficial, el de les balances fiscals, fa alguns càlculs “a ull”. I si no, mireu la plana 30 de l’informe: “La participación de cada uno de estos colectivos en los beneficios derivados del gasto en transporte ha tenido que fijarse un poco a ojo”. Està tot dit.

Un dia menys (23/07/2014): 8.455 milions

El dèficit fiscal de Catalunya el 2011 va ser de 8.455 milions (el 4,35% del PIB català) i no pas de 15.000 milions, com va xifrar la Generalitat. La gran perjudicada és Madrid, que aquell any va tenir un saldo negatiu que dobla el català (16.723 milions). Aquesta és la conclusió de les balances fiscals de l’Estat que s’han presentat avui. Els anomenats “Comptes públics territorialitzats”, que han trigat més de set mesos en fer-se públics. L’operació de maquillatge ha portat feina.

Les dades, com no, s’han cuinat al gust del govern central. Només s’ha fet servir un mètode de càlcul, el del càrrega-benefici (que imputa a tots els ciutadans, per exemple, les inversions que es fan al Museu del Prado o a Barajas) i s’ha “oblidat” del del flux monetari (que comptabilitza on s’ha fet cada despesa). Fa un mes, quan el govern català va presentar les xifres del 2011, va fer públics els resultats en les dues metodologies: 11,087 milions de dèficit amb la de càrrega-benefici i 15.000 en la de flux monetari.

D’un pretès exercici de transparència se’n fa propaganda. No se n’adonen, però, que ja fa molt temps que se’ls veu el llautó. Aquí i a fora. A la Unió Europea ja fa temps que no se’ls creuen i en diverses ocasions ja els han tocat el crostó, posant en dubte els números que presenten. No hem de caure en el parany d’una guerra de xifres amb un Estat que té la credibilitat sota mínims. A més, es pensen que és només una qüestió de diners, quan ho és també de dignitat. De respecte.

Un dia menys (22/07/2014): Un segon rescat

El discurs de la por s’ha encarregat gairebé sempre de “cantar” tots els mals que patirem els catalans si ens independitzem. I obvia sovint una evidència. Si Catalunya marxa sense negociació i, per tant, tampoc assumeix la part proporcional del deute, l’economia espanyola quedaria en una situació molt delicada. Ho reitera ara un estudi fet públic per la consultora nord-americana IHS.

En l’nforme, el consultor en Economia Global i Financera Brian Lawson alerta l’Estat espanyol que una declaració unilateral d’independència podria fer que Espanya necessités un segon rescat, perquè podria disparar el deute de l’Estat fins al 116,4%. Lawson també té clar la situació de dèficit fiscal que pateix Catalunya, apuntant que “la fi de les transmissions fiscals entre autonomies podrien incrementar els problemes de finançament de comunitats com Andalusia, Castella la Manxa i Extremadura”.

El deute que arrossega l’Estat espanyol és un factor clau quan parlem del procés d’independència de Catalunya. L’escenari d’una secessió pactada (“una independència ordenada”, com defineix l’informe d’IHS) seria el més positiu, tant per a les dues parts com per als creditors i els inversors, però això ja només depen de l’actitud de l’Estat espanyol. S’ha enrocat en la negativa constant i en assegurar que no negociarà res, quan seria el primer interessat a fer-ho.

Un dia menys (21/07/2014): Balances fiscals, versió PP

Sembla que per fi el govern espanyol s’atrevirà a fer públics els anomenats “Comptes públics regionalitzats”. És a dir, la seva versió de les balances fiscals, convenientment maquillades. Una operació que els ha costat més del compte. Fa mesos i mesos que s’havien de presentar, però a l’executiu de Rajoy no li sortien els números o no trobava el moment ideal. Un moment que, segons publica avui El Periódico, serà aquest dimecres.

El govern del PP vol marcar posicions en vigílies de la trobada Mas-Rajoy i per això ho presenta just ara. De ben segur desmentiran els càlculs de la Generalitat, que amb les últimes dades disponibles va xifrar en 15.000 milions el dèficit fiscal català al 2011. Unes xifres, però, reconegudes fins i tot per alguns dirigents populars, que en un atac de sinceritat han admès que si Catalunya surt del règim comú és “impossible” sostenir el sistema.

Com afirmava el professor Xavier Sala i Martín no fa gaire, “en el món hi ha dues constants, la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català”. Una situació que no ha canviat ni amb la crisi: des del 2007 Catalunya acumula un dèficit fiscal d’uns 120.000 milions d’euros. A veure com se les empesquen per amagar-ho.

 

Un dia menys (18/07/2014): Casualitats?

Associacions i col·legis professionals de Catalunya han aixecat la veu aquesta setmana per alertar de les “inspeccions abusives” que està fent l’Agència Tributària a alguns despatxos professionals i a empreses del nostre país. Segons una carta enviada a Hisenda, les inspeccions vulneren drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili, la protecció de dades personals, la intimitat o el secret de les comunicacions.

Des de fa anys sembla que Catalunya és en el punt de mira de l’Agència Tributària i és on es fan més inspeccions fiscals. Hi té a veure, en part, el gran volum d’activitat econòmica del país, pero fa la sensació que també hi ha un component polític, amb un control molt més sever que no pas en d’altres zones de l’Estat.

La denúncia feta per tots aquests col·lectius evidencia que aquesta pressió encara ha augmentat en els darrers temps, sobrepassant algunes línies vermelles. I tot plegat enmig del procés sobiranista, que viu moments decisius a mida que s’acosta el 9-N. Casualitat? Costa de creure que ho sigui. I fa tot l’efecte que posaríem la mà al foc i no ens cremaríem.